Terra del foc

Adam Zagajewski és un poeta de la claredat. Als seus versos hi trobem hiverns infinits, gust de fulles, arbredes i sons, cases com la butxaca d´un abric, violoncels, aeroports, els vius i els morts, un anhel, la memòria i, de vegades, el temps circular, Zagajewski també és un poeta visual, de paraules que són la celebració del món i en són les imatges. És el cant d´un instant que es dilata i en el qual convergeix tota la realitat, epifànica i plural, sempre present. És un poeta exiliat però, tot i així, la seva poesia no és una poesia de l´exili. Se´l considera una de les figures més rellevants i amb més repercussió internacional de la nova generació de poetes polonesos.