Saltar a: Contenido � | Pie de la página � | Menú principal �


La meva Central

Avantatges

Cesta de compra

Recordar contrasenya

Nou usuari

Recorreguts

Ted Hughes

Els batecs de la vida salvatge

Mytholmroyd, 17 d'agost del 1930 - Devonshire, 28 d'octubre del 1998

Edward James (Ted) Hughes és un dels grans poetes anglesos del segle XX. Poeta Llorejat del Regne Unit l'any 1984, la poesia de Hughes suposa un replantejament de la poesia anglesa que es feia a la postguerra, tendent a la ironia i l'escepticisme. Després de l'escola, Hughes va entrar a la Royal Air Force i va servir durant dos anys com a mecànics. Ja a Cambridge va cursar estudis d'Antropologia, Arqueologia i Mitologia, la qual cosa acabà per notar-se de manera característica en l'escriptura dels seus versos. L'any 1957 coneix la Sylvia Plath i es casen. Un matrimoni marcat ja des del principi per les dificultats econòmiques i acadèmiques ("a huge and miraculous secret", descriruia Sylvia Plath el fet que poguessin arribar a casar-se en una carta al seu germà) i per la personalitat complicada de la poeta autora de la famosa novel·la La campana de cristal. Hughes va viure a Massachusetts amb Plath i fou professor a la Universitat d'Amherst. Tornaren a Anglaterra el 1959, i la seva primera filla, Freida, nasqué l'any següent. El 1962 Hughes deixà Sylvia Plath per Assia Gutmann Wevill. Menys d'un any després, Plath es suicidava. Hughes no va escriure en uns quants anys, dedicant-se sobretot a promocionar els poemes de la seva ex dona suïcidada. Des d'aleshores la seva obra va enterbolir-se per aquesta estranya maledicció -la seva segona esposa també va morir- i la seva obra poètica ha estat en part condicionada per aquestes circumstàncies vitals, ombrívoles i confuses. No se sap si l'escola del ressentimento del feminisme radical (per dir-ho en termes haroldbloomianos) o la capacitat per explotar el turment guanyaren, però en qualsevol cas la poesia de Hughes s'ha vist sempre condicionada per aquests esdeveniments vitals. La qüestió és que ja el seu primer poemari, The Hawk in the Rain, l'any 1957, va obtenir molt bones crítiques. El poemari Birthday Letters, testimoni de la relació que va tenir amb Sylvia Plath, va engrandir la seva llegenda. Reprenent la construcció de mites que va dur a terme Robert Graves, en el context de l'Anglaterra dels Angry Young Man, Hughes es mostrà crític amb el pragmatisme racionalista imperant. La seva té un rerefons mitològic, i s'usa el monòleg líric i dramàtic per il·lustrar les angoixes del subjecte. La natura, els animals, apareixe freqüentment com a metàfores de la deïtat, de les persones, com a icones quasi tribals. La comarca del West Yorkshire li va servir també d'inspiració. Tant en castellà com en català la majoria dels poemaris de Ted Hughes encara no ha vist la llum, de mode que són d'agrair les edicions que últimament hi ha dels seus versos. A la traducció al català de The Birthday Letters feta per Josep M. Fulquet i Pauline Ernest, Cartes d'aniversari, d'Edicions 62, de l'any 1999, cal sumar-hi ara els versos de Gaudete, escrit el 1977, poema-guió-novel·la amb grans dosis d'experimentalisme, editat per Lumen, i l'antologia de Bartleby El azor en el páramo. Benvinguda sigui la la recuperació d'un dels millors poetes anglesos del segle XX.


Saltar a: Contenido � | Pie de la página � | Menú principal �