La política canvia, i els polítics, també: arriba l´era del màrqueting polític. En una societat hipermediàtica, basada en l´entreteniment audiovisual, la imatge cotitza a l´alça i el llenguatge dels polítics s´hi adapta. Les seves paraules han de connectar ràpidament amb un auditori escèptic i aficionat a fer zàping que està esperant que algú li atregui l´atenció amb força. Els partits dediquen a aquest propòsit tècniques marquetinianes que tenen un objectiu per damunt de la resta: guanyar eleccions. El màrqueting polític esdevé nuclear alhora que agent de canvi de la política. Si admetem que els mitjans de comunicació són peça clau per confegir la política tal i com l´entenem avui, seria absurd no convenir també que el mateix concepte de comunicació política evoluciona i s´adapta a l´entorn. Així és com, en el context de campanya permanent en què la societat actual sotmet els polítics, no es pot restringir l´àmbit marquetinià de la política als quinze dies de la campanya electoral oficial. Aquells quinze dies que abans constituïen el punt àlgid de l´apel·lació al vot, de les consignes, dels missatges persuasius, dels eslògans i del contacte del líder amb l´electorat potencial, ara no són més que la recta final d´una llarga cursa que dura quatre anys i que comença i acaba el mateix dia: la jornada electoral. Som davant d´una nova manera de fer política, més directa, més estètica, més teatral. El màrqueting polític hi guanya minuts de protagonisme. I la raó és clara: en temps de campanya permanent posa a l´abast guanyar eleccions fent que la política entri pels ulls.