Aquesta compilació de textos de Fernand Deligny, educador, escriptor i cineasta (1913-1996), aplega una sèrie d´escrits publicats entre 1945 i 1987. Reconstrueix les etapes d´una trajectòria que el va portar des de la lluita contra la gestió institucional de la delinqüència fins a un enfocament experimental de l´autisme. L´escriptura va ser per a Deligny una activitat constant, existencial, el laboratori permanent de la seva pràctica com a educador. Els seus primers llibres són pamflets contra les ideologies de la infantesa que van inspirar la política reeducativa de la postguerra. A partir de final dels anys seixanta, acull nens autistes i inventa de cap i de nou un dispositiu d´acollida: una xarxa de zones de permanència, uns educadors no especialitzats –com ell mateix– , una forma de vida ritualitzada fins a l´extrem, inspirada en l´immutable autístic. Inventa una cartografia –les «línies de l´errar»– que transcriu els trajectes dels autistes en l´espai. Duu a terme una reflexió antropològica contra la llei del llenguatge i a favor d´una definició de l´individu asubjetiu, específic, desprès de si mateix. Oposa l´actuar «per res» al fer productiu, allò «humà per naturalesa» a l´hegemònic «home-que-som-nosaltres».