Al cel

El llibre Al Cel es publicà per primera vegada, pòstumament, el 1903. En general l’obra de Verdaguer, a banda de la poesia de propagació del devocionari catòlic i l’èpica mitològica i patriòtica, manté des dels inicis una indiscutible continuïtat en la idea del desarrelament i el desig de fusió mística amb la divinitat. Les amargors del seu cas personal, a partir de 1893, accentuen al llibre Al Cel el desig de volar amunt fins aquell enyorat paradís, que concreta en les imatgeries de les estrelles, els planetes i l’esfera celeste, constatant la impossibilitat romàntica d’arribar a Déu i a la «flor de l’Infinit».