La imaginació juga un paper decisiu en la compassió. Compadir-se és posar-se en la pell de l’altre, patir amb el seu patiment, però això no és possible fer-ho sense imaginació. Cal representar-se, mentalment, el seu dolor per a poder capir la gravetat d’aquell moment. En aquest punt, té molta rellevància la sensibilitat, la visió, l’audició, el que captem de l’altre, però la presentació física encara no activa la compassió, sinó que és la imaginació.