Una ullada a la història del pensament; Ser, viure, existir; El reconeixement i els seus destins; Estructura de la persona, Coexistència i acompliment Es diu que l´home és un ésser social, però què significa exactament aquesta expressió? Quines són les conseqüències d´aquesta constatació banal: que no existeix un jo sense tu? Què vol dir que l´individu no coneix sinó la vida en comú, en contra del que pretenen algunes visions individualistes de la modernitat? Todorov prova de comprendre per què l´ésser humà, àdhuc en la solitud, està fet de trobades amb els altres. La dependència -sosté- no és alienant, la socialiat no és pas una maledicció, sinó una modalitat de l´alliberament: així, cal desempallegar-se de les il·lusions individualistes, perquè no hi ha plenitud fora de la relació amb els altres. En tot cas, la inevitable vida en comú no garanteix mai -en el millosr dels casos- sinó una fràgil felicitat.