De fet, si qualsevol obra pot ser objecte d’interpretacions diverses, no és gens estrany que la d’Ors hagi estat –i estigui encara– subjecta a moltes interpel·lacions, a moltes mirades i reflexions, a veus crítiques amb modulacions diverses. La Càtedra Ferrater Mora de Pensament Contemporani que, des de fa anys, convoca a l’estudi i reflexió sobre alguns dels grans noms del pensament català contemporani, ha aplegat en aquest volum quinze veus reconegudes que examinen amb rigor l’obra d’un home que va ser capaç de mantenir el flux bàsic de les seves idees, tant si agradaven com si no. En l’èxit i en el fracàs, a Catalunya o lluny d’ella, Ors va ser coherent amb si mateix, en el fons i en les formes. Era un esperit orgullós i independent que se sentia cridat a una gran tasca que mai no va poder dur a terme. Lluny del seu admirat Goethe –a qui s’atribueix el «Llum, més llum!» abans de morir–, Ors va voler sostenir fins al final un combat per la llum, la seva heliomàquia.