Els poemes d´Ulls de glaç es revelen en un món on la llum és l´excepció. Un pou i un ull s´aproximen molt metafòricament. Un ull pot arribar a confondre´s amb el fons cristal lí del pou que mira. Els ulls que es miren fit a fit poden esdevenir pous insondables. Esguards, "el goig d´antany", que la intempèrie del temps ha glaçat. Ulls recoberts de gebre. Ulls de glaç és la consumació i la destil lació en paper d´un llarg procés d´orfebreria on els mots són la matèria primera. Un camí perseverant, exigent, quasi obsessiu, i segurament vital, que, gràcies a haver guanyat el Premi de Poesia Miquel Martí i Pol de Roda de Ter, ara es pot fer visible als lectors. En som afortunats. (del pròleg de MARIA JOSEP ESCRIVÀ).