Electra, que viu presa del dolor per l’assassinat del seu pare Agamèmnon, rei de Micenes, planeja junt amb el seu germà Orestes venjar-se de l’assassina, la seva mare Clitemnestra. Com una lleona ferida, Electra, l’arquetip perfecte de l’heroïna tràgica, és víctima de la rancúnia i de l’inevitable impuls de venjança, i es debat entre la llei dels homes i la llei de la sang. Els plans d’Electra i Orestes, que els endinsaran en un món a la frontera amb el regne dels morts i de les divinitats de l’Hades, fan precipitar l’acció cap a una fatalitat que l’oracle d’Apol•lo ja havia predit. Electra és considerada una de les obres de Sòfocles més perfectes pel que fa a l’estructura dramàtica. La versió que publiquem, traduïda directament del grec, preserva tota la força de l’original, amb la voluntat ferma d’apropar el lector al cor de la tragèdia. Sòfocles. Considerat, juntament amb Èsquil i Eurípides, un dels tres grans tràgics grecs, Sòfocles (c. 496-406 a.C.) va néixer en el si d’una família acomodada de Colona (a l’actual Atenes). Als 28 anys es va donar a conèixer a la societat atenenca, amb una victòria sobre Èsquil en el concurs teatral que se celebrava anualment a la ciutat durant les festes de Dionís. Des d’aleshores i fins a la seva mort, no va deixar d’escriure: va signar unes 123 obres, de les quals només se’n conserven set íntegrament. L’obra de Sòfocles s’emmarca en l’època d’esplendor de l’Atenes de Pèricles, de qui era amic personal, i presenta diverses innovacions que van marcar el decurs posterior del gènere, com ara el tercer personatge a escena o la introducció del conflicte psicològic. Entre les peces que ens han arribat, hi trobem textos indispensables de la història del teatre, com ara Èdip Rei, Antígona, Èdip a Colonos o Electra.