El dia del judici

El jurisconsult italià Salvatore Satta va deixar inopinadament entre els seus papers, a la seva mort el 1975, una peça mestra absoluta de la novel·lística europea moderna, ambientada a Sardenya, al seu Nuoro natal, sobre la que havia treballat interrompudament durant els darrers anys de la sevia vida. I sí que podria pensar-se, de fet, Il giorno del giudizio com el revers d´un tractat de dret civil patrimonial ("d´estructura òssia", apunta George Steiner al seu pròleg) que una veu lapidària, de sentenciositat bíblica, declama en la dissecció d´un ordre pre-industrial marcat a ferro. Segons el mètode clàssic del tractat: mai semblar que es jutja, descriure només, desvelar els engranatges i verificar que les coses, tal com han de passar, passen; amb una veu cadastral, precisíssima, la veu panòptica que enuncia el fat, la que diu el que va ser, d´on venim els vivents i què ens espera el dia del judici.