Màrius Sampere és autor de nombrosos llibres de poesies, entre els quals destaquen L’home i el límit (premi Carles Riba, 1963), Poemes en baixa freqüència (premi Ribas i Carreras), Recull de Blanes (1975), Samsara (premi Jordi de Sant Jordi, 1982), Llibre de les inauguracions (premi Miquel de Palol, 1984), Demiúrgia (premi de la Institució de les Lletres Catalanes, 1996), Subllum (premi de la Crítica Serra d’Or, 2000), Les imminències (premis Ciutat de Barcelona i Nacional de Literatura de la Generalitat de Catalunya, 2002) i Jerarquies (premi internacional Laureà Mela, 2003). És autor, així mateix, d’altres títols com Oniris i el tret del caçador, L’ocell que udola, La taula i les estrelles, La cançó de la metamorfosi, Thanatos suite (bilingüe), Iconograma (bilingüe) i Ens trobarem a fora. Ha rebut altres distincions, concretament el títol Mestre en Gai Saber als Jocs Florals de l’exili i la Creu de Sant Jordi