Galatea. Sobre l´estrena de Galatea el desembre de 1948 al Victòria, Josep M. de Sagarra recordava que l´insòlit fred d´aquell hivern -i la manca de calefacció al teatre- van fer que el públic veiés l´obra tremolant amb els abrics posats. L´obra no va ser ben rebuda per la majoria de la crítica, i Sagarra es planyia que l´haguessin insultat com si fos un incendiari o un corruptor de menors. Tot i així, el dramaturg no s´estava de defensar l´obra: La fortuna de Sílvia, amb Ocells i llops i sobretot amb Galatea creia, i crec sincerament, que intentava fer un teatre més d´acord amb la meva consciència i més d´acord amb el clima espiritual del nostre temps>. Amb el temps,el periple per la postguerra europea d´aquesta domadora de foques amb nom de nimfa marina ha acabat ocupant un lloc preeminent entre els títols més importants de la literatura dramàtica en llengua catalana.