A partir de dos versos fundacionals de la filosofia occidental inscrits en el Poema de Parmènides, Rosset es llança a una apologia de l´existència i de la vida. Aquest llibre està escrit, d´alguna manera, contra els qui pretenen negar la realitat de l´existència, i cerquen alternatives escapistes per la via de la il·lusió, la follia i l´autoengany. Rosset escriu ací contra la negació de la realitat, contra les pretensions de desplaçar la vida cap a allò irreal i contra la doble veritat. El llibre és una reivindicació especulativa del component lúdic de la reflexió.