L´edició de l´obra narrativa completa de Miquel Àngel Riera (Manacor, 1930 – Palma, 1996), després de la recopilació de tota la seva poesia l´any 2004, sens dubte permetrà copsar l´interès i la importància d´un dels millors escriptors de la literatura catalana del segle XX. Riera va elaborar la seva narrativa ja molt tard, després de molts d´anys de dedicació quasi exclusiva a la poesia. Tal volta és per aquest motiu que les seves novel·les gaudeixen d´un nivell qualitatiu molt semblant, sense alts i baixos, ni vacil·lacions, amb unes perspectives i uns objectius unitaris, que, tanmateix, no es poden dissociar de l´obra poètica. Tota l´obra novel·lística d´aquest autor es pot considerar una espècie d´exemplificació de la seva obra poètica, la qual és més teòrica o abstracta que la narrativa. Quan Miquel Àngel Riera arriba a la novel·la ja és un escriptor completament format, amb un gran cabal de lectures i de referents literaris, que li donen una seguretat indiscutible. Aleshores Riera ja ha begut dels grans escriptors europeus contemporanis, des de Poe o Flaubert fins a Thomas Mann o Virginia Woolf, tot passant sobretot per Marcel Proust. Com aquests autors, Miquel Àngel Riera converteix la seva obra narrativa en una exploració de la realitat interior de l´ésser humà.