Poesia completa

La convulsa biografia d’Edgar A. Poe té molt a veure amb la naturalesa opaca dels seus versos, d’una aparença ombrívola i densa però alhora d’una fragilitat extraordinària. Les vicissituds de la seva vida, una vida marcada amb ferro pel concepte de pèrdua en la seva més agra manifestació, es transvasen als poemes que va compondre des d’una barreja quasi inèdita de raó i passió, de «matemàtica tenebra», com la va definir Neruda. La poesia de Poe, en efecte, a pesar de la seva inhòspita musicalitat, del seu goticisme refulgent, sura amb una naturalitat que abraça el lector, li xiuxiueja i l’embriaga d’una melancolia clarivident, intensa, en un instant, mena d’èxtasi, que cerca una bellesa que al seu torn sorgeix de l’encadenament precís de les idees. El poema neix, creix i mor en si mateix, i tan sols té, amb l’Intel·lecte o la Consciència, «relacions col·laterals», com diu Poe, i a penes relació «incidental» amb la Veritat.