Planimetria d´una família feliç

El pare sap dibuixar el món, desafia la força de la gravetat i construeix una embarcació de vela al soterrani. La mare és bellíssima, calça talons alts i està envoltada de piles encara més altes de llibres. La Maria, la mainadera, parla un calabrès tancat, no sap llegir i té un cor més gran que l?enorme jardí de la casa. Els fills són tres: el Marco, víctima dels primers embats de la pubertat, el Gioele, afectat per un tartamudeig incontrolable i una perillosa passió per la química, i la "tapdebassa", que des de l?alçada dels seus sis anys observa i explica. I després, hi ha la casa: la vil·la protegida per un mur a dalt del turó, amb Gènova als peus, on la família acaba d?instal·lar-se per intentar d?una vegada esdevenir normals. Amb l?encant inconfusible d?obres com La meva família i altres animals, de Gerald Durrell, Lia Piano barreja memòria i invenció en un relat deliciós, tendre i ple d?humor i d?intel·ligència, una visió pletòrica d?un paradís ?la infantesa? que en aquest cas no és perdut perquè es conserva amb tota la seva vida en aquest llibre.