Deixeble d´Alberto Caeiro, Reis eleva el paganisme del mestre a la seva expressió més refinada i ortodoxa: és el poeta clàssic per excel·lència, lector fervorós d´Horaci. Seguidor del que ell mateix anomenava pensament alt, és defensor de l´estoïcisme i l´epicureisme. Els seus versos, amb un ritme i una mètroca acurada, amb un vocabulari erudit i llatinitzant, propugnen una essencialització poètica que anhela, davant la condició efímera de la vida, una eternitat terrena.