Tinc una camisa blanca

«Llavors, què és el que em sembla tan poètic d’aquestes proses? Per què em semblen tan originals les composicions? La narració es desenvolupa en el temps. És una qüestió de temps. Aquí no hi ha temps. Hi ha “mirada”. La mirada és una manera sorprenent de veure coses, de pensar, de tenir idees a partir de situacions, imatges… que s’escapen a les ullades planes, prenen profunditat. La mirada para l’atenció en allò que normalment no veiem. Podríem dir que la mirada de la Pruden és una mirada excèntrica i, tot i així, es pregunta sobre allò que ens importa». Mercè Romaní, al postfaci del llibre.