«Són les 12:40 d´un dijous a Nova York, i Frank O´Hara surt del MoMA a fer un mos pels carrers fumejants de Midtown. Entre transeünts atrafegats, els obrers descansen amb la coca-cola a la mà, els taxis toquen el clàxon per sortir de l´embús i les faldilles d´una noia voleien un instant sobre les reixes de ventilació. O´Hara té el temps just d´escriure un poema, o potser ni això, perquè ha quedat amb un amic, té una trucada pendent i no vol renunciar a un suc de papaia del seu lloc preferit. O potser són les 12:20 d´un divendres, no importa, i Frank O´Hara té mitja hora per dinar i un munt de trucades pendents, però encara està sota l´impacte de la darrera pel·lícula de Fellini, porta a la butxaca un llibre d´un poeta francès que no pot deixar de llegir i té uns versos propis que li ballen pel cap. És l´hora de dinar, però Frank O´Hara s´estima més escriure un poema.» Del pròleg de Melcion Mateu