Fills de l´albatros

Nin narra un món evocador a través de pistes i al·lusions, amb una estil evanescent i borrós en els seus detalls i cronologia. Rebutja l´escriptura realista per l´experiència i les intuïcions que va extreure del seu diari, i amb l’aprofundiment en la psicoanàlisi, forja un estil de novel·la que emfatitza la lliure associació, l´espontaneïtat i la improvisació, una tècnica que troba el seu paral·lel a la música de jazz interpretada als cafès, que tant freqüentava. És un llibre pioner que aborda amb eloqüència l´androgínia i l´homosexualitat des d’una perspectiva que poques obres literàries es van atrevir a fer a l´Amèrica dels anys quaranta.