La Remei Duran és una dibuixant de prestigi que es considera una atractiva senyora de cinquanta i pocs anys i una esposa i mare massa feliç. Una tarda, asseguda al seient del darrere del cotxe familiar, endevina, amb tota nitidesa, que el seu jove marit, violinista titular en una orquestra, s´enamorarà de la noia, violinista suplent, que els acompanya a casa per assajar i que seu al costat d´ell. Ells dos encara no ho saben. Ella, sí. A partir d´aquesta certesa demolidora, la protagonista de la novel·la, una dona decidida acostumada des de la infància a lluitar per la supervivència, no té cap altra opció que adonar-se del que és envellir per dins assumint de cop la vulnerabilitat de l´amor matrimonial, la drogodependència de la maternitat, la caducitat de la vida artística.