Potser ha arribat el moment d’aturar-se i aprendre a veure de nou el món. O el que queda d’ell i d’una realitat que es dissol davant dels nostres ulls, dominats com estem per l’imperi de la tecnica, sempre àvids de novetats, sotmesos a una pressa constant, plens d’informació pero mancats de saviesa... Enfront dels discursos salvadors i l’arrogància dels dogmatismes, filosofics o religiosos, Joan-Carles Melich ens proposa en aquest assaig una obertura decidida a la complexitat i l’ambivalencia del món, tambe als seus aspectes ombrívols i dolorosos. Perque cal que ens afanyem a rescatar un sentir, fràgil i precari, pero no menys compassiu i cordial, davant del desvaliment de la nostra naturalesa i l’hostilitat del temps present.