Entre les dotze de la nit i les cinc de la matinada no dorm ningú. Són les persones que dormen despertes, que expliquen i inventen les seves vides i les seves històries o que narren vides que es transformen en històries. Poden ser històries cruels, de por, d´una cicatriu interior, de quelcom que tal vegada fóra l´Estat portuguès d´altres temps. Poden ser històries d´amors passats, de làpides de qualcú que escombra, del desig de tota una vida, de poder ser feliç sense pensar en ser-ho. En aquestes històries, en els silencis d´aquests discursos, en les rialles i les traïcions, el lector va identificant la nit d´un país, la nit plena de veus de tots nosaltres, i la nit silenciosa que és l´aïllament de cada un. Ahir no et vaig veure a Babilònia és la història de quatre personatges que tracten de reconstruir les seves vides en una interminable nit d´insomni.