El passat no és un somni

´Tenia vuit anys quan l´avi em va agafar de la mà i no em va deixar anar fins a trobar els pares, a Atenes. Qui sap què m´hauria passat si m´hagués quedat al poble. Era el 1946. Al començament de la primavera de 1946, els ametllers florien l´un al costat de l´altre i el camp estava en ple esplendor.´ Així comença la novel·la més autobiogràfica de Theodor Kallifatides i una de les més apreciades pels centenars de milers de lectors seus. Una setmana abans que Kallifatides marxés del poble, un grup de feixistes amb armes a la mà havia obligat a tothom a reunir-se al cementiri. Van quedar només nens i vells terroritzats mentre el seu infame cap els anava cridant un a un per finalment seleccionar alguns homes que es varen endur. Mai s´en van trobar els cossos. Amb la senzillesa i humanitat que el caracteritzen, Kallifatides ens narra la seva vida des que abandona el poble on va néixer fins que hi torna per rebre l´homenatge dels seus veïns, esdevingut ja escriptor consagrat.