Paràboles i paradoxes és un text estrany i fragmentari. Però rere aquesta estranyesa i rere l´aparent falta de nitidesa s´hi troben les qüestions que van obsessionar una de les ments més particulars, rebuscades i laberíntiques del segle passat: la feixuguesa de la llei i de l´Estat, davant dels quals ningú pot escapar i que generen un sentiment d´angoixa i d´opressió; la marca inesborrable del pecat original i les lectures poc comunes i sorprenents que en fa l´autor, i paràboles sobre la Torre de Babel i relats sobre la impotència d´un déu de la talla de Posidó.