Dins l’obra d’Arbó, i enmig del complex i sovint tràgic món que envolta les seves històries i personatges, aquesta petita obra de teatre brilla com una insòlita i bella gemma. Escrita a la joventut, publicada en plena Guerra Civil, ens revela un Arbó encara immers en la seva formació clàssica, però amb la força narrativa que caracteritzà la seva obra posterior. Per una no gens innocent casualitat, la publicació de la Nausica d’Arbó coincideix en el temps amb la lectura de la tesi doctoral de Carles Riba sobre la Nausica de Maragall. Nauscia, un dels fragments més bells de l’Odissea, el cant VIè, descriu l’encontre entre Nausica, filla d’Alcinous, rei dels feacis, i Odisseu, que ha naufragat a les platjes del seu reialme, durant el seu llarg viatge a Ítaca. El cant és una ideal i subtil història d’amor i amistat que, des d’Homer, no ha perdut un bri de vigència al llarg dels segles.