Un far a la fi del món

Diuen que l´adolescència és l´edat dels descobriments i de l´angoixa. En Max ho sap bé això. Amb catorze anys acaba de veure com la seva vida fa un gir inesperat: al seu pare li han encarregat la reforma d´un far en un illa remota i durant uns mesos tota la família s´instal·larà allà. Just ara que en Max començava a tenir amics a l´institut —tot i que una part de la classe s´havia encarregat de fer-li conèixer una paraula que el tortura, body shaming—, just ara que havia començat una relació especial amb una noia —tot i que encara no li havien posat nom al què sentien l´un per l´altra—, just ara ho ha de deixar tot i començar una nova vida que ningú li ha consultat si volia. Però en Max encara no sap que l´adolescència també és l´edat del primer amor, el més intens, el que marca per sempre més. I que, quan és necessari, l´amor mou muntanyes, travessa continents, oceans si cal, i troba a qui cal trobar.