Si bé tota obra literària pot ser entesa com a resultat de la literatura precedent, hi ha obres que es caracteritzen per dur a terme, de manera conscient i premeditada, la transformació directa o indirecta d´un text anterior. Una literatura de segon grau que es coneix també com a literatura hipertextual. L´enfocament hipertextual aplicat a l´anàlisi de la recreació de mites en la literatura catalana del primer terç del segle XX ens ha permès traure a la llum unes relacions que han servit per a mostrar la diversitat de formes i d´estratègies amb què els autors plasmen el diàleg entre la tradició textual i simbòlica heretada i la contemporaneïtat. Aquest volum és una primera aportació del projecte d´investigació sobre les relacions hipertextuals en la literatura catalana des del Modernisme fins al 1939, a càrrec del Grup de Literatura Catalana Contemporània de la Universitat de València i d´investigadors d´altres universitats catalanes i estrangeres. Els dotze treballs que s´hi recullen s´estructuren en dues parts en funció de l´origen dels mites objecte de recreació: una primera part dedicada a la reescriptura dels mites grecoromans i una segona que s´ocupa de la dels mites bíblics i dels mites populars.