Gógol no va intitular mai cap llibre amb el títol de Relats de Sant Petersburg i, tanmateix, així és com es coneix l´aplec de cinc narracions, escrites entre 1835 i 1842, publicades a llocs diversos i que, amb el títol genèric de «Relats», van ser reunides al tercer volum de les seves Obres (1842). Aquest fet ens autoritza a presentar avui al públic català, en una traducció d´enorme qualitat, tan sols tres relats, els més famosos de la sèrie. Del primer, Dostoievski va afirmar que era el pare de tota la nova literatura del seu país -Nabókov, anys més tard, l´havia de qualificar com el millor relat mai escrit en llengua russa-; al segon, Puixkin hi va trobar «tantes coses inesperades, fantàstiques, divertides i originals», que va convèncer Gógol, que se´n sentia indecís, de publicar-lo; i el tercer és ben probablement, com afirma Boris de Schloezer, el relat més àcid i més negre de l´autor.