El discurs capitalista genera identitats per a tots els gustos, fins i tot per a cada tipus de persona, però això no garanteix que acabem de sentir-nos satisfets. Quin impacte té aquesta maquinària de producció identitària sobre els subjectes contemporanis? Com afecta això els ciutadans i el conjunt de la societat? I quins són els límits i les violències invisibles que provoquen que cada subjecte es pugui considerar únic? Amb la hiperconnectivitat massiva i la individualització radical que s´han donat de manera simultània els darrers anys, a cadascun de nosaltres se´ns exigeix trobar alguna mena d´equilibri que ens permeti funcionar. Però, en aquest nou context, què vol dir «funcionar»? Inés García López proposa una reflexió lúcida al voltant d´aquesta situació paradoxal i es pregunta si és pertinent parlar d´un nou subjecte del capitalisme i quines són les seves diferents manifestacions. Calla i paga obre el debat sobre com operen els mecanismes de producció de la subjectivitat del nostre temps, quines són les noves formes de fer vincle social i com el subjecte —sempre amb equilibris precaris— s´hi pot resistir.