L´obra poètica de Joan Fuster, ara reivindicada i contextualitzada en l´avantguarda de la creació europea contemporània, té dues branques diferenciades, la d´un poeta exquisit i enlluernat per la poesia pura i el postsimbolisme, i la d´un escriptor irònic i provocatiu, sovint prosaic, amb un profund to surrealista. La selecció de poemes que inclou No prosa —feta per Josep Ballester, que també signa un extens i meticulós estudi introductori— està pensada per oferir una mostra representativa de les composicions fusterianes de caràcter més surrealista i irònic, mordaç, les més desconegudes de la seva trajectòria, que per diverses raons van quedar inèdites durant molts anys. No hi falten «Quasi-oda al Mediterrani» i «Homenatge a Bernat i Baldoví» de Terra en la boca, ni l´extraordinària «Elegia a Rabelais» inclosa en el seu Diari, ni la carta a Albert Manent en noves rimades per relatar la visita de Carles Riba a València del 1957, entre altres textos fonamentals. La poesia de Joan Fuster, com tota la seva obra, es destaca com un combat contra els enemics declarats de l´ésser humà, sempre disposats a negar el món i la carn, el riure i la raó.