El doctor Frankl, psiquiatre i escriptor, acostumava a preguntar als seus malalts: “¿I vostè, per què no se suïcida?”; sovint de les seves respostes extreia l’orientació per a la teràpia a què els sotmetria: a un, el que li dóna vida és el fill; a l’altre, un talent, una habilitat sense explotar; al de més enllà, només uns records que val la pena rescatar de l’oblit. Recompondre els mil i un fragments d’aquestes vides esquinçades en una xarxa ferma, coherent, significativa i responsable és l’objectiu de la logoteràpia. A L’home a la recerca de sentit, Victor Frankl explica l’experiència que el va portar a descobrir la logoteràpia. Presoner en els camps de concentració nazi, va patir en carn pròpia el que significava una existència nua. ¿Com va poder sobreviure? ¿Com va poder acceptar que valia la pena viure la vida després de patir la brutalitat, la humiliació i l’extermini dels camps?.