Aquesta novel·la es va començar a gestar durant l’entrevista que Lorenza Foschini va fer a Piero Tosi, dissenyador de vestuari i col·laborador habitual de les pel·lícules de Visconti. Va preguntar-li sobre la temptativa fallida de portar a la gran pantalla A la recerca del temps perdut, i va sorgir el nom d’un col·leccionista, un home que havia passat bona part de la seva vida obsessionat a rescatar de l’oblit l’obra i els objectes personals de Marcel Proust. Era el carismàtic Jacques Guérin, cap visible de la mítica companyia de perfums d’Orsay, un apassionat de la literatura, un bibliòfil insaciable i incansable en la recerca d’objectes literaris.