Des de principis del segle xix l´evolució de la fotografia ha estat lligada a les innovacions tecnològiques, als avenços de la ciència i al progrés de les comunicacions, a l´abast d´una minoria Però des del moment en què la generació i difusió de les imatges ja és en mans de tothom, la fotografia ha adquirit una altra dimensió i juga un altre paper tant en les nostres vides individuals com en l´àmbit públic i col·lectiu. La nostra societat contemporània ha forjat una cultura eminentment visual: allò que captura la càmera va molt més enllà de la realitat. La nostra mirada ja pot ser el producte d´una intel·ligència artificial aliena al nostre cos. ¿Què se n´ha fet del que revelava la fotografia, de la latència d´un temps que s´hi amagava? La sobresaturació de les imatges a què estem exposats ens ha fet adonar que ara les fotografies ens fan, més que no pas nosaltres a elles. La postfotografia ja és aquí i la nostra memòria hi haurà de dialogar. Els dotze textos que componen el llibre van acompanyats de divuit reproduccions fotogràfiques d´obres de Joan Fontcuberta i de d´altres autors.