En l´escena inicial de La delicadesa un desconegut agafa el seu coratge amb totes dues mans (i en aquest moment fins i tot li agradaria tenir-ne quatre) i aborda la Nathalie enmig del carrer. Al cap de trenta segons aconsegueix fer-la somriure. Ell es diu François i es casarà amb ella. Un començament absolutament clàssic, diríeu, d´aquells que sovint marquen l´inici de les coses que després no ho són tant. La història de la Nathalie, tanmateix, no és la història d´una felicitat. Si bé, ben mirat, tampoc no és una història trista. Al contrari. Hi passa alguna cosa terrible, sí, i moltes d´alegres i sorprenents. Perquè hi ha homes que són un pou de sorpreses (d´aquests, n´hi ha que fins i tot són suecs). I s´esdevenen coses subtils i delicades, també. La delicadesa és molt important per a la Nathalie.