L´últim traginer ens transporta a un temps en què el Pallars i la Vall Aran no tenien estacions d´esquí, els guàrdies civils anaven amb bicicleta i la centraleta de telèfons de Salardú la feia funcionar, manualment, una noia en un racó de menjador d´una antiga fonda. El lector s´aventura amb l´escriptor pels camins i les valls d´aquestes contrades, en una crònica que reviu un món rural perdut i nostàlgic de mitjan anys cinquanta. Josep M. Espinàs, a través d´aquesta crònica del 1956, reviu uns fets, uns personatges i un paisatge que avui ja formen part del passat, però que l´autor manté vius per sempre amb el seu testimoni de narració viva.