Els perdedors, com els autodidactes, sempre tenen coneixements més vastos que els guanyadors. Si vols guanyar has de saber una sola cosa i no perdre temps amb les altres: el plaer de l´erudició està reservat als perdedors.

Amb aquestes credencials se´ns presenta en Colonna, el protagonista de Número zero, que l´abril del 1 992, als cinquanta anys, rep una estranya proposta d´un tal Simei: es convertirà en el cap de redacció de Domani, un diari que s´avança als esdeveniments a còpia de suposicions i molta imaginació, sense tenir gaire en compte el límit que separa la veritat de la mentida i de passada fent xantatge a les altes esferes del poder.
L´home, que fins en aquest moment, ha malviscut fent de documentalista i que, en paraules de la seva exdona, és un perdedor compulsiu, accepta el repte a canvi d´una quantitat considerable de diners, i comença l´aventura. Reunits en un despatx confortable, en Colonna i altres sis col·legues preparen el que serà el Número 0, l´edició anticipada del nou diari, i per això indaguen en arxius que parlen dels secrets ocults de la CIA, del Vaticà i de la vida de Mussolini. Tot sembla anar sobre rodes fins que un cadàver estès en un carreró de Milà i un amor discret canvien el destí del nostre heroi i la manera com nosaltres, lectors, mirarem la realitat, o el que en quedi.