El crim de mossèn Amaro vol ser, en primer lloc, un document de la seva terra i del seu temps. El seu centre és la vida de província i la manera com poden influenciar sobre uns personatges no específicament perversos una educació incompleta i dubtosa, el pes de la falsa devoció i la beateria ignorant, així com el ridícul d´una religiositat deturpada o la degredació moral. Benèvol tanmateix, i ple de compassió, l´autor ens vol mostrar fins a quin punt Amaro -un capellà sense vocació, concupiscient i ambiciós- i Amèlia -una dona d´objectius obscurs, mesclats amb les seves devocions sentimentals o supersticioses- són víctimes més que botxins.