En aquest gens convencional quadern de viatge -escrit just abans que els Apunts del subsol-, Dostoievski recull les seves impressions (i sobretot esmolades reflexions) de l´itinerari que va fer per Europa l´estiu de 1862: Berlín, Wiesbaden, París, Londres, Ginebra, Florència... A més d´aproximar-se als seus referents culturals, buscava consells mèdics per tractar la seva epilèpsia. Però Dostoievski, és clar, no ens fa una crònica turística, sinó que estableix una comparació constant entre Rússia i el que ha conegut de primera mà a Europa, de la qual entre altres aspectes n´ataca l´utilitarisme, l´afany pels diners i el sotmetiment a la tecnologia. «Desencantat com està d´Occident, l´escriptor veu la necessitat que les elits culturals tornin a Rússia, tant físicament com espiritualment, que deixin d´emmirallar-se en un model occidental fallit i contribueixin a articular una Rússia que ha de fer el seu camí sense renunciar als valors espirituals i identitaris que li són propis i que li confereixen una moralitat més sòlida que no pas els europeus.».