Aquest és un llarg poema en prosa sobre la pèrdua, sobre el dol(or). Després del llarg procés de malaltia de Lou, l´amiga de l´ànima -potser l´alter ego de Desautels-, la consciència de la desaparició infligeix en la poeta un sofriment a frec de l´indicible: és a dir, l´objecte i el subjecte mateix de l´escriptura poètica. En relació amb el personatge central del llibre de poemes, la poeta va escriure: "Lou. Una nova, petita veïna que esdevingué l´amiga de la infantesa, l´amiga essencial de tota una vida. Va ser per sempre la germana triada, fins que la mort se la va endur en pocs mesos a causa d´un càncer el 1998. Al juny anterior havíem creuat París juntes, errant pertot, corrent despreocupades, sense inhibicions, com si encara tinguéssim quinze anys".