Visita a la senyora Soler

«Es de una inmoralidad de fondo, mucho más que de forma, tan enorme, que consideramos imposible su publicación». Amb aquesta rotunditat, la censura franquista impedia l´any 1971 que arribés als lectors Visita a la senyora Soler, una de les «novel·les perdudes» de Manuel de Pedrolo, que s´ha mantingut inèdita fins ara. Escrita el 1959, la sexualitat femenina hi és tractada des d´una òptica del tot intolerable per a la moral de l´època. La Jordina té 27 anys i mai ha tingut relacions sexuals. L´ambient familiar i social reprimeix el seu desig. Però la Jordina té un malson sexual recurrent, i amb l´ajut de la seva amiga Simona i de la psicoanàlisi, troba el camí per expressar els seus sentiments i necessitats més profunds. Les conseqüències d´aquest despertar seran imprevisibles. Amb el rerefons polític i social de la grisa Barcelona de la postguerra, Visita a la senyora Soler esdevé un cant agònic en favor de la llibertat. L´autor mostra la repressió, l´opressió moral de la culpa i del pecat, la dificultat de viure en plenitud, i ens acosta a la reivindicació, sempre present a les seves novel·les, de la llibertat sexual de la dona, la seva personalitat, caràcter i capacitat de decidir allò que desitja i vol.