Després d´escriure Haru i Magokoro, Flavia Company va comprendre que havia acabat aquell llarg llibre de molts títols que havia anat publicant des que va escriure el primer, Querida Nélida, als disset anys. Un llibre llarg i únic que comença i acaba amb una carta. Convençuda des de sempre que la literatura és un viatge sense retorn, va entendre que, igual que la terrissera es confon amb el fang i l´arquera amb l´arc i la fletxa, ella havia creuat a l´altra banda de la literatura i s´havia convertit en ficció. En un acte de coherència amb aquest canvi de perspectiva, va omplir una motxilla amb l´imprescindible i se´n va anar de viatge, fet que va originar el que potser sigui un dels principals i últims testimonis d´una volta al món dels nostres dies. Més tard, seria la Haru qui s´encarregaria d´escriure aquesta història, una història que arriba en el moment en què la Flavia ja no necessita ser real...