Genial, agosarada, intuïtiva i vital, la Carla se sent autènticament lliure en la Barcelona grisa i cansada dels primers anys setanta. La seva aparició fulgurant en el món del music-hall suposa un autèntic capgirament estètic i moral. Les seves creacions enlluernadores, originals i plenes de talent, no tenen res a veure amb la rutina que aleshores dominava els espectacles nocturns tant en el petit escenari de la Bodega Apolo com en El Molino.