Una còpia. Llluny

Una còpia (A number, 2002). A Una còpia, Caryl Churchill cus la complexa relació d’un pare, Salter, amb els seus fills Bernard 1 i Bernard 2. Un d’ells és l’original, l’altre és un clon. Trenta anys després dels fets els fills descobreixen la veritat (i que hi ha vint còpies més rondant pel món). Lògicament, demanen explicacions al pare. Per què em vas clonar? Per què no vas tenir un altre fill? Per què sóc una còpia? Qui sóc jo?… Una còpia no parla de l’ètica de la clonació, sinó que se serveix d’aquesta per afrontar la recerca d’un mateix, l’originalitat de cadascú.
Lluny (Far away, 2000). Lluny és una petita terrible faula que ens explica cap on es veu abocat el món. En la primera escena una nena pregunta a la seva tieta per què l’oncle colpejava gent amb una barra de ferro. En la darrera escena, uns quants anys més tard, tot el món està en guerra i això inclou també els animals, el silenci i la foscor. Quin remei queda davant tanta barbàrie?