A l´estiu de 1978, quan Espanya encara no ha sortit del franquisme i no comença a entrar encara a la democràcia, i les fronteres socials i morals semblen més poroses que mai, un adolescent anomenat Ignacio Cañas coneix per casualitat el Zarco i la Tere, dos delinqüents de la seva mateixa edat, i aquesta trobada canviarà per sempre la seva vida. Trenta anys després, un escriptor rep l´encàrrec d´escriure un llibre sobre el Zarco, convertit en un mite de la delinqüència juvenil de la Transició, però el que l´escriptor acaba trobant no és la veritat concreta del Zarco, sinó una veritat imprevista i universal, que ens incumbeix a tots. Així, a través d´un relat que no dóna cap instant de treva i que amaga una complexitat extraordinària sota una superfície transparent, la novel·la esdevé una apassionada indagació sobre els límits de la nostra llibertat, sobre les motivacions inescrutables dels nostres actes i sobre la naturalesa inaprehensible de la veritat. També confirma Javier Cercas com una de les figures indispensables de la narrativa europea contemporània.