El periodisme convertit en literatura a traves de la perspicaç mirada de Carrere. D13: divendres 13 de novembre de 2015. En tres punts diferents de París es produeixen atemptats gihadistes. El mes greu es el de la sala Bataclan, on actuen els Eagles of Death Metal. Els atacs deixen mes d’un centenar de morts i mes de quatre-cents ferits. Anys despres, entre el setembre de 2021 i el juny de 2022, se celebra el judici al Palau de Justícia de la capital francesa. Hi ha catorze acusats: el principal es l’únic supervivent d’entre els terroristes de l’Estat Islàmic que van participar en la massacre. Va sobreviure perque no va detonar el seu cinturó d’explosius. Va fallar el mecanisme? Va tenir por? O potser un fugaç moment de penediment i humanitat? La resta són col·laboradors en diferents graus. I encara hi ha els testimonis, els familiars de les víctimes, els advocats defensors, els fiscals, els membres del tribunal... Emmanuel Carrere fa el seguiment del judici i n’escriu una cronica setmanal per a L’Obs. Els textos són la base d’aquest llibre, en que trobem la narració del proces: la veu de les víctimes, els arribistes que van provar de fer-se passar per víctimes, els heroisque van ajudar a detenir els criminals, els detalls entre bastidors... La dimensió humana i la dimensió política. El resultat és un volum esglaiador i un testimoni necessari. El periodisme convertit en literatura a través de la perspicaç mirada de Carrère.