Contra la nostàlgia

"Ha mort la mare: La tinta és blava. Feia tant de tempsque no escrivia a ma que havia oblidat la meva lletra." Així arrenca aquesta singular novel·la que pren cos i s´escriu durant el trajecte que la Meri fa entre la ciutat de Syracuse (Nova York), on és professora universitària, i Sabadell. Fa quaranta anys que ha viscut lluny de casa i de la família: la mare, ara morta, i les seves dues germanes. Durant dècades s´ha mantingut al marge de records i lligams, però la mort sembla haver atiat dins seu la veu de la mare i, alhora, múltiples ressons: els jocs infantils amb les germanes, els seus anys d´estudiant a Londres, les cicatrius inesborrables que li ha deixat la vida... Narrar és l´única opció que té la Meri per conviure amb les veus i per controlar el temps.