Durant vuit anys, en l’exili mexicà, Pere Calders va treballar intermitentment en la novel·la La ciutat cansada, alhora que preparava el recull de contes Cròniques de la veritat oculta (1954). I és molt possible que fos el desànim per la improbabilitat de veure-la finalment editada i els dubtes sobre la seva recepció el que el va portar a abandonar-la quan ja havia assolit un grau de redacció molt avançat. Rere una pàtina d’humor corrosiu, La ciutat cansada traspua una visió desencantada de la condició humana. Una visió que Calders ens ofereix sobre la trama d’un èxode, com si es tractés d’una reminiscència bíblica, de tota una ciutat que acaba desertant de si mateixa i de les seves pròpies tradicions. A La ciutat cansada s’hi reconeixen tots els elements que caracteritzen la narrativa de l’autor: tractament irònic, personatges desmesurats, situacions dislocades i un argument que, gradualment, enmig d’episodis paradoxals, va derivant cap a l’absurd...