"El drama del tinent Drogo conté tota la tristesa d´una vocació absurda: una vida sencera sacrificada a un atac que no s´acaba de produir mai i que, quan s´esdevé, ja no queda vida. O sigui que la novel·la és un al·legat perdurable contra uns pressupostos de defensa que, amb l´excusa d´uns ideals elevadíssims, fan trontollar tots els països. La fortalesa d´El desert dels Tàrtars devora els homes sense que ni ells mateixos sàpiguen en virtut de què. La descripció d´escenaris, de paisatge desolat, de clima erm dels personatges, pren en aquesta novel·la una força literàriament antològica"